No era pas cosa de bruixes. Les veus que de tant en quand s'oïen, a pesar de sa tremolor, recordaven prou be al rabadà del Molí Vell i a la porquera de la Plana.
—Que no t'hi afanyes?—esclafia l'ombra, encastada a l'espitllera del corral i alenant am pena. Dos mots com un gemeg s'esvaïen de son fons, i l'ombra s'esquitllava dret al barri, guanyant l'era am tres gambades.
Pobre Teresa! Be la purgava prou sa caiguda! Si ho agués rumiat una estona! Si agués tingut una amiga, una companya, qualsevol conxorxa, am la qui entendre's! Més la pobre no tenia a ningú, a ningú en aquêt món: gaire be ni sant per encomenar-s'hi.
Era a entrada de fosc... Cap al juny... Per les primeries...
Els blats, batuts per un airet de pluja, es reinflaven i s'ajeien, rumbejant arreu com les faldilles d'una balladora. Munions de roselles, surant pel tou dels camps, com si una fada s'agués entretingut esfullant-hi clavellines, alegraven els ulls am la rojor de ses taques. Brunzien els falziots, giravoltant per l'espai amb esbojarrada furia, i el timó i la ginesta, perfumant l'aire am sa agradosa aroma, enervaven els sentits, tot inclinant-los a la peresa. L'enxovament d'un die lleganyós acabava d'ensopir-los.
La porquera de la Plana s'endinzà pels blats, pessigà unes roselles, lligà-les amb un bri de jull, com un
Pàgina:Trescant per les Serres (1892).pdf/12
Aquesta pàgina ha estat validada.
