bestiar, s'empassà les farines i les trunfes, trencà el sòn a l 'escón aprés del rosari, i al esser negre nit, amb el gaiato a la mà i el pellicó a l'espatlla, eixí dol Molí Vell, perdent-se entre la fosca. Havia jurat que conduiria el menut fins a fòra terme, i, malgrat son tarannà, pas deixaria de fer-ho. Era tant lleua cosa aquell sacrifici, comparat amb els sofriments de la Teresa!
A l'assolir la Plana saltà pel barri.
— Teresa!... Afanya't!... Som aquí!— digué, repicant amb el puny a la pared del corral.
— Pas me torbo!— confegí la Teresa.
A la tercera vegada el fantasma d'en Perot s'escorregué fins a la porta.
— Apressa't, Teresa!... Que vols qu'es faça de die?... Mira qu'el galí del molí ja fa estona s'esgargamella!
I s'esmunyí altre cop dret al barri, deixant la porta badada.
El tuf del bestiar, ajaçat arreu, i la fetor del xerrí; confonent-s'hi en corrupta bafarada, s'esbravaren pel nou badall, descarregant l'espessida atmosfera d'aquell antre. Prou se n'adonà la Teresa.
— Som-hi?— es digué, exalant en un fort sospir tota la pesadesa que l'oprimia. I s'atrafegà amb el menut, encoratjada per l'ansia.
Posada de genollons o ajaçant-se per la brossa, lles-
Pàgina:Trescant per les Serres (1892).pdf/15
Aquesta pàgina ha estat revisada.
