UN SUSCRIPTOR Y JO.
SUSCRIPTOR. - ¡ Home I ¿ quant surt axó del
tros de paper?
Jo.-De seguida que sera plé.
. -¿ Y quant sera plé?
J.-Quant Yessara.
S.-Axó no té cap gracia. Jo tenint confiansa
en vosté m' vaig gastar la pessela y ja fa d'axó
aprop de un més y encara no he vist res.
J.-Vosté tot ho trava pla: se pensa que per
fer un periódich no hi ha mes que anar a casa
l'impressor y ja esta.
S.-En un més se poden fer moltas casas.
J.-Si tot ho hagués hagut de fer jó, santa
y bueno; pera entre lo gobernador civil, l' alcalde corregidor, lo dibuxant, lo grabador y lo
litógrafo no he pogut enllestir fins aVl!y.
S.-¿ Y cada vegada succehirci lo mateix?
J.-No, home, no. Axó no passa més que lo
primer número; un cop encarrilat, no hi h.a
res mes facil.
S.-Ab tot axó, encara no m' ha dit quant
surti ra.
J.- Dema mateix, si no hi ha res de nou.
S.-¿ Que l'enviara a casa?
J.-Si senyor, lo rebra pel' correu, pera
vosté no ha de pagar res.
S.-¿Y quant valdní aqueix número?
J.-Un ral.
S.-M' sembla que es car.
J.-Si no l' ha vist . com pot dir si es car ó
•
barato. Hi ha sis grabats y una litografía; una
impressi6 d" alIó b6 y un paper que una bala
noI' forada.
S. - I Be, vaja! ja 10 veuré y li vindré ci dir
si m' ha agradat 6 no.
J.- ¡Alanta! ¡mandar!
|
|
|
ADVERTENCIA.
FES LI UN NUS A LA CUA.
Fa com aquell que diu quatre dias que vaMolts dels nostres lectors y fins pot Sél' lo erurem publicar lo prospecte, y ja ns' han plogut dit é incansable senyor Bastús ignoran l' orígen
suscriptórs de una pila de parts del món y fins d'aqueixa expressió que tan e usa en catala .
d lladrit.
o altr s desitjo o de qu al dir]a co a, aJa esperabam que en un temps en que tot- pian perqué las diem ~ no hem vacilat un mohom té mil motius per tirarse de cap ci las pa- ment en publicarho, encara que los ninots nos
rets, seria ben rebuda una publicació que tin4 costan un grapat de pessetas.
Hi babia en Barcelona un americanu que
gués per objecte principal lo distraurer als seus
lectórs, pero no podam rnay pre'éurer lo que sempre que li anaban a demanar un consell per
qualsevol assumplo, contextaba {esli un nus tÍ la
ns' ha succehit.
No perdonarém sacrifici, gasto ni diligencia cua. Lo fer un nus en una cua li habia salvat
per correspóndrer als que tanta confiansa han la vida y axÍs es que aqueixa idea no se n' hi
tingut ab nosaltres.
podia anar may de la barretina.
Lo dibuix, impff~ssió y paper d'aqueix priQuant aqueix senyór carregat de pesos fuermer número, son una prova de que nons' en- tes tornaba d' América n' hi va passar una d'
tretenim ab economÍas.
. aqnel1as -de padre_y muy senyor mio, que ell
Tenint tants suscriptórs, continuarém ab mateix conlaba tot sovint d'aquesta manera:
aqueix luxó assiaticb, perque a pesar de lot
Feya ja set semmanas que no 'eyam més que
encara ns' hi queda un bon benefici. No fariam cel y aigua, quant varem divisar la costa. Al
pas altre cosa. Qualsevol sen vaja a América véurerla m' va entrar un desitg tremenda d'
ci exposar la pell.
e tirar las camas.
Podriam omplir ]0 periódich explicant]o que
De seguida que ho vaig dir al capita, ell mafarém y lo que deixarém de fer, pero som ca- teix se va oferir a acompañarme y saltant a ]a
talans de pare y lllare y per lo tant mes amicbs llanxa que anaba ci ]a costa a fer aigua y ben
dels fets que de las paraulas:
preparats ab provisions sólidas r lfquidas per
Als periódichs que ocupantse de nosaltres, ferhi un bon breniÍ, varem saltar al seu temps
ban contribuhit a é:l.umentar los suscriptors, los en terra. Per casualitat a una de las bòlas que
si habian d'omplir d'aigua se li va enfonsar
doném las gracias.
Tots als qui hem enviat prospectes ho han ]0 tap, de modo que quedant inútil la van deifet, menos un, que encara deu estar cremat xar abandonada a la platja los mariners.
Lo meu company y jo, despue d' haber pa per alIó de Carnestoltas. Nosa1tres som més nosejat Ilna eston eta, varem buscar un puesto a
bles' que ell, no som venjatius y encara que
ell no' s' haja ocupat ara de nosaltres, nosaltres propósit per c1avanshi la virosla.
Encara feya sol y com no hi habia .{¡bres
de tant en tant nos ocuparém d'ell.
|
|
|
FES LI UN NUS Á LA CUA.
Molts dels nostres lectors y fins pot sér lo erudit é incansable senyor Bastús ignoran l' orígen
d'aqueixa expressió que tan se usa en catalá. Nosaltres desitjosos de que al dir las cosas, sapian perqué las diem, no hem vacilat un moment en publicarho, encara que los ninots nos costan un grapat de pessetas.
Hi babia en Barcelona un americanu que sempre que li anaban á demanár un consell per qualsevol assumpto, contextaba fesli un nus á la cua. Lo fer un nus en una cua li habia salvat la vida y axís es que aqueixa idea no se n' hi podia anar may de la barretina.
Quant aqueix senyór carregat de pesos fuertes tornaba d' América n' hi va passar una d'aquellas de padre y muy senyor mio, que ell mateix contaba tot sovint d'aquesta manera:
Feya ja set semmanas que no veyam més que cel y aigua, quant várem divisar la costa. Al véurerla m' va entrar un desitg tremendo d' estirar las camas.
De seguida que ho vaig dir al capitá, ell mateix se vá oferir á acompañarme y saltant á la llanxa que anaba á la costa á fer aigua y ben preparats ab provisions sólidas y líquidas per ferhi un bon brená, várem saltar al seu temps en terra. Per casualitat á una de las bòtas que si habian d' omplir d' aigua se li va enfonsar lo tap, de modo que quedant inútil la van deixar abandonada á la platja los mariners.
Lo meu company y jo, despues d' haber passejat una estoneta, várem buscar un puesto á propósit per clavanshi la virosta.
Encara feya sol y com no hi habia ábres varem sentarnos á radera la bòta.
Ja lo pollastre rostit y las sardinas de Nantes habian experimentat assalts formidables, ja
|
