Pàgina:Ultims quadros. Llibre pòstum (1906).djvu/67

que siguin lleons feréstechs y'ls faig anar allí ahont vull y arribo a l'hora. ¡Si no ho sab ningú'ls diners que han de passar per aquexes mans lo día que'm posi al negoci! ¿Què s'ha pensat vostè que tinch d'estarmhi gayre temps sentat al pescante xiulant, ab arris y ohs, estemordint l'ayre ab l'espetech de la tralla posant firmes voladores y rasgos fonedissos? Ara més que may m'ha entrat la enveja y les ganes de ser home de diners, ja qu'ab diners ¡sembla mentida! pot lograrse'l reyalme de totes les gracies y la multiplicació de totes les hermosures en una sola cara. Ja ho sabía qu'al sol ningú se'l mira fit a fit; però no m'ho pensava qu'ab antiparres de moneda se'l pogués guaytar. Vègi si n'havía de tenir de valor y de fortalesa en los ulls que no me'ls haja malmès contemplant a la seva filla! Pot contar si n'estava de vanitós! però ara trobo qu'altres m'han guanyat per mà: vull dir per astucia. En compte de mirarse a la Coloma a vista descoberta, s'han posat una dobla de quatre a cada ull y, ¿Puput?—¿què portas? — Diners.