Pàgina:Un Casament en Picaña.pdf/18

Que en mich d'eixa guerra ó pèsta cuant manco seu pensen...pòm allà va un confit de plom aloixat capa la tèsta. Ya qui vòl fer gran carrera per imitar á la llebre y pega contra un pesebre y es trenca la calavera. Y atres que al vore el fandango fuchen y es van amagant, despues els veus agarrant tota la sartén del mango. Mes si algú es vòl mascarar, considertant que té un dret, á fi de que estiga quet el manen afusilar.

Toneta.

No remeneches olors que'stán en pau y quetut, que't podrán ohuir y...

Tonet.

Chut! parlem dels nòstres amors. -T'enrecordes de aquells dies cuant erem com dos tapons, les doleses conversasions Toneta, que en mi tenies?

Toneta.

¡Ay, no apretes la taròncha déixala quéta si vòls, que van eixintli els piñòls, Tòni, y el còr li s'aspènclia! ¡Que al pensar en aquells mesos plens de arròp y confetura, l'ánima tinc insegura!

Tonet.

¡Me la tragaria á besos!

Toneta.

¡Qué momentos tan felisos pasabem, Tòni, en lo riu, peixcant ó buscant un niu per los ábres ó cañisos! Y cuant estaba pluchós y en cabasets ó en peròls, á replegar caragòls chuntets anabem els dos? y anant á vòltes per l'hòrta tan dolsament embobats y á lo millor descuidats