Pàgina:Un Casament en Picaña.pdf/20

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
y en la boca confetura.

¡Ay Toneta! y el vullc tant
con vól la daxa el bacó;
tant com vól un rosegó
el póbre que va acaptant.
Tant com l'avaro roñós
vol el tesór que té alsat;
tant com vól rates el gat,
y tan com la carn el gós.

Toneta.  Si, Toni, pero ma tia

vá á armar tremendo que dir,
com aplegue á descubrir
la nóstra pasió algun dia.

Tonet.  Es sért?
Toneta.  Despues ya saps tú

que aquell cólera malvat,
fa dos añs que má deixat
en lo mon sense nengú.
Ella desicha que yó
em pase molt temps fadrina;
pero yo, Tonet, axina,
no vullc viure massa, nó.
Mes yo et vech embolicat
en ma tia un poquet mása,
Tonet, desde que á esta casa
vingueres com a criat.
Tu creus que el dedo me mamo,
y á mi no me trau ningú,
Tonet, que lo que vóls tu,
es no ser criat, ser amo.

Tonet.  ¡Chesus, Chesus!
Toneta.  Tinc sospecha,

y armaria un gran que dir,
com aplegue á descubrir
que estic aguantan la....

Tonet.  ¡Echa!

¡Chesus! Chesus!--Satanás
no inventara cosa tall

Toneta.  Es que no em sabria mal

que'm deiseu tocantme el nás.
Pero tindre yo asi en casa,
fill meu, un altra femella
qu'em vinga bufant la orella
tenit yo presa la plasa!