Tonet.
|
Y no et porte á tú pansons?
Quina queixa póts formar,
ingrata desconosida,
cuant te duc la mes marsida,
la que té millor menchar!
Y té pit la mol.... fartona!
-no vull móure una disputa!-
Ella , ella té la fruta
y cuant tinc fam no m'endona!
Ella té pomes , té peres,
té bresquilles, té pruñons,
té figues, melacotons,
raim, albercócs, sireres :
У hasta codoñs, codoñetes
pavies, melons y prunes.
¡Pos sorolles!... ne té unes!...
y chinchols? á sistelletes!
Y hasta abellacos, siñor!
y cascabelles!--Per la pórta
entra á si tot cuant en l'horta
criar puga el llauraor.
Li pòrte alborsos, magranes,
llimetes de sen Cheròni;
y en fi , asi li pórta Tóni
de tot cuant ella te ganes.
De totes les lleis v astils
li duc fruta á totes hóres,
y basta li duc ñesples, mòres,
|