Pàgina:Un Casament en Picaña.pdf/24

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

24

Hui mateix sèrt ó sabré,

y si es vólen ye els promet
que no tindrán masa fret!
disimulém que asi vé.

 Esena désima.

 La mateixa y Toneta.

Tomasa.  Vamos, que está encantaora

ma neboda cuant s'apaña;
no yaurá en tota Picaña (En molta ironia)
com tú un atra llauraora.
Ni en Picaña ni en Paipórta
es tròba, y eu dic formal,
cós de mes sandunga y sal
qu'el teu, lusero del hórta!

Toneta.  De veres? ¡Chesus Maria! (En molta socarro-

vachen uns casos estrañs! neria)
Hui eu sap vosté y fa dèu añs
chustets que yo ya'u sabia!

Tomasa.  Y aixó es sèrt?
Toneta.  Pues está clar!

Qui no contempla el seu brill,
tenint en lo cuarto espill
ahon poderse retratar?
Quina dóna no examina
del seu rostro la hermosura,
cuan ella está pròu segura
de tindre la cara fina?
Creu vosté que esta chiqueta
no sap en lo mon cuánt vál?
Ay tia! hua pensad mal!
Oixcam á mí una miqueta.

 MÚSICA.

Toneta.   Sintura mes bonica

 no ya en Picaña
 ni en la Fransia, ni en Rusia,