Pàgina:Un Casament en Picaña.pdf/6

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.



 Esena segon.

 

 Els mateixos y l'Alcalde acompañat de alguns veins del pòble.

Alcalde.   Señores, señores,

no yá que cridar,
que en pau y armonia
la chent pòt estar.
Ningú, ningú s'atrevixca
per Deu á mòure discòrdia,

Cór.   Quetut, reclama l'Alcalde.
Alcalde.   Quetut, quetut y concòrdia.

Contesteu a les preguntes
que bos vá á fer el Alcalde.

Cór.   Fáseles, fásales pronte:

fása les que li acomóden.

Alcalde.   Hau tengut Alcalde

tan bó ni millor
com yo que mane?

Cór.   No, no, no siñor!
Alcalde.   ¿No es sèrt que yo al pòble

li estic fent honor,
per ser el mes sábio
de mon?

Cór.   Si siñor.
Alcalde.   ¿No es sèrt que la vara

me dona el valor
que té la persona
del rey?

Cór.   Si siñor.
Alcalde.   No es sèrio que si em creme

no yá llauraor
que no li la trenque
damunt?

Cór.   Si siñor.
Alcalde.   Si em creme yo fique

dins de la presó
á tot el que chiste!

Cór.   Si, si, si siñor.
Alcalde.   Yo soc el Alcalde,

señores, yo soc;