Esena segon.
Els mateixos y l'Alcalde acompañat de alguns veins del pòble.
Alcalde.
|
Señores, señores,
no yá que cridar,
que en pau y armonia
la chent pòt estar.
Ningú, ningú s'atrevixca
per Deu á mòure discòrdia,
|
Cór.
|
Quetut, reclama l'Alcalde.
|
Alcalde.
|
Quetut, quetut y concòrdia.
Contesteu a les preguntes
que bos vá á fer el Alcalde.
|
Cór.
|
Fáseles, fásales pronte:
fása les que li acomóden.
|
Alcalde.
|
Hau tengut Alcalde
tan bó ni millor
com yo que mane?
|
Alcalde.
|
¿No es sèrt que yo al pòble
li estic fent honor,
per ser el mes sábio
de mon?
|
Alcalde.
|
¿No es sèrt que la vara
me dona el valor
que té la persona
del rey?
|
Alcalde.
|
No es sèrio que si em creme
no yá llauraor
que no li la trenque
damunt?
|
Alcalde.
|
Si em creme yo fique
dins de la presó
á tot el que chiste!
|
Alcalde.
|
Yo soc el Alcalde,
señores, yo soc;
|