cau damunt la blancor sagrada de les cupoles, i dins la buidor mistica dels temples del Clement i Misericordiós es entrat el vent triomfador de la Romania.
Per les carreteres noves i admirables, davall els eucaliptus dels grans jardins que purifiquen l'aire de les darreres emaracions del barri moresc, plenes d'olor pestilencial i dels extranys perfums de les mores; pels camins segurs i pacifics on juguen a l'ombra tranquilament, tot solets, els nins cristians, passen al trot, majestuosos, els spais que serveixen l'ignominia del vencedor, com un sarcasme. Les mesquides s'omplen de lluminaries, el 14 de Juliol, pera solemnisar una festa de sang, incognita i llunyana, que sona allà en mig com un vil anacronisme, i els carrers amples i acabats d'obrir ostenten noms extranys de victories desconegudes i extrangeres...
I en els pocs carrerons intactes de la ciutat moresca, les cases van caient de vergonya, els puntals s'esmicolen i s'es-
