Aquesta pàgina ha estat revisada.
11
Un poble que s mor
poltreixen, i, sostenint-se les unes am les altres, inclinades damunt els vianants europeus plens de desconfiança, les tapies tomben poc a poc...
I aquest es el drama de la vila que mor, que jo m fantasiava els hora-baixes d'Alger, dins la vella mesquida, quan l'estrepit de la ciutat devoradora d'allà baix arribava an el patiet tristó d'aquell cementiri, on dormien els darrers patriarques, en aquell aire tebi respirava, sense paradoxa, una recelosa tranquilitat...
