Vés al contingut

Pàgina:Un poble que es mor - Tot passant (1904).pdf/12

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

LES GRANS MESQUIDES


Damunt el trafec indiferent del carrer de la Marine, la mesquida El-Kebir, la Grande Mosquée, extén els seus portics de marbre, ennegrits pel temps, i dibuixa davant les porxades modernes de les tendes la volta simbolica dels arcs de ferradura.

Pel primer portalet, sempre obert, me n'entrava quasi cada dia dins aquell temple, passant per entre dues files de pobres musulmans que demanaven almoina. Un nin ceguet, assegut en el llindar, am la maneta oberta damunt els genolls, immobil, cantussejava per moments una suplica monotona i fondament trista, que sonava per mi am tot l'encant misteriós de lo incomprès. I a l'atri de la mesquida, dins el pabellonet, feien tertulia uns quants