moros asseguts am les cames creuades damunt els bancs de pedra.
A la porta interior del temple me descalçava abans de posar els peus damunt l'estora, i després recorria pausadament aquella gran sala plena de columnes, clarissima i tota blanca, on sentia més que en lloc dins el meu esperit l'emanació pura de l'historia.
Per tots vents, en el sòtil baix, les columnes s'ajuntaven graciosament, formant un séns fi de naus i d'arcades; l'estora del trespol, com a unica ornamentació postiça, pujava d'en terra fins a cobrir el peu de les columnes i la part inferior de les parets; i el mihrab, humil i sever, s'entreveia en el fons de tot, per l'entrecreuament de les naus i per davall els llantoners o les fileres de canalobres.
Per una altra banda, els arcs en filera desembocaven damunt el pati interior de la mesquida, per ont entrava de ple la claror del sol, i desde on me convidava el broll continu de la fonteta, davall els
