arbres que feien ressaltar la seva hermosa nota verda sobre l blanc etern d'aquella llum.
Els matins, una frescor dolcissima passava entre ls corredors d'arcades; els moros de sempre reposaven, amb el cap tapat, devora les columnes; qualque devot feia les seves pregaries, amb el burnous en terra i les babutxes damunt una represa de la columna, i de tant en tant besava l trespol fervorosament i tornava a la contemplació de les seves mans obertes, silenciós i sense girar-se pera res ni tant sols veure-m passar per devora d'ell. En el recó de costum, entre papers i tamborets, el katib, am grans ulleres, anotava reposadament en els seus registres; més enllà un atlotet agranava l'estora, quasi nèta de pols; i prop del portal atreia la vista una doble inscripció araba i francesa, devora una retxillera oberta a la paret: Tronc pour les pauvres.
Més tard, a entrada de fosca, la mes-
