quida s'omplia de gent pera l'oració, i jo, com a europeu, no podia contemplar aquella cerimonia més que desde l portal. Per devora meu entraven els moros descalçant-se, i, espargits entre la barreja de columnes, semblaven completar la visió del temple blanc, am la blancor dels turbants i dels burnous. D'allà enfòra, de devers el mihrab, on feia front tota una tira d'arcs am ferradura de dents i estries, venia per instants la remor dubtosa d'un versicle, i tot l'auditori l'acullia amb una gran zalemah, acalant-se fins a terra. Ni una conversa profana s'interposava entre ells, ni per un moment la vista se separava de la sagrada direcció, cap a llevant, i aleshores la mesquida deixava despendre tot el seu sentit oriental i mistic, tota la seva suggestió de poesia i de llegenda. Un perfum de Koran i de Kàbala sortia de la cerimonia; revivien les gestes d'aquell poble prompte a desaparèixer en el ponent de l'historia, i semblava que aquella mesquida severa i nua s transfigurés
