xeca com un contrast en mig de la ciutat francesa. Si per defòra l seu aspecte no pot esser més propri ni caracteristic, per dins crida l'atenció per lo molt semblant a una esglesia cristiana, degut, segons expliquen, a haver-la construida un arquitecte italià, que li volgué donar forma de creu i pagà am la vida aquell piadós atreviment.
El sòtil alt, de volta de mig punt d'una sola nau i sense columnes, am pintures destenyides i amb imitacions de rosetes i de motllures; la disposició de les portes, la situació del mihrab en el lloc ont estaria l'altar major, l'absencia quasi total d'ornamentacions moresques, donen un interès de contrast a la cerimonia del divendres dins aquella mesquida, a la qual vaig assistir desde prop del portal, en el troç on no hi ha estora, reservat an els europeus.
Darrera meu tenia la font de les ablucions, ont els moros se rentaven en rotllo abans d'avançar damunt l'estora; aquelles
