rentades, am gran renou i degotiç d'aigua, me feien sentir una forta sensació de calrada i una gran enveja del refrescament ritual, que m feia compendre l'aliança entre l vestit i la religió morescs, manifestacions germanes d'un mateix esperit i d'un mateix clima. Poc a poc la mesquida s'anava omplint, i damunt l'uniformitat dels burnous se notava més la taca dels pocs negres africans espargits entre la multitut. En mig del temple, damunt la tribuna, el muftí, am la vestidura groga i el gran turbant de festa, entonava l cantic d'aquell dia: la seva veu sonava com una lamentació continua i d'un sol color, amb alts i baixos, com decaient i fent esforços pera pujar i fugir de la terra. Semblava una dolça combinació del cant gregorià am les nostres planyivoles i melangioses cançons de pagesia. Però semblava que tot el prestigi de les divines surahs de l'imàn desapareixia baix d'aquella volta sense cap colorit moresc, i jo sentia llavors l'anyorança de les mesquides inferiors i
