Vés al contingut

Pàgina:Un poble que es mor - Tot passant (1904).pdf/19

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
19
Un poble que s mor

arreconades, perdudes entre ls carrerons.

De defòra venia tot el retrò de la ciutat; en el moll xiulava un vapor am grans gemecs; i a travers de la claravoia de l'enfront seguien passant els tramvies electrics...


Sortint de la nau, la curiositat me feia pujar a la terrada de la mesquida, ont arribava després d'atravessar un embull de corredors i escales estretissimes, fosques i polsoses; i desde allà dalt, enlluernat de claror, contemplava una vegada més l'esplendit panorama de la ciutat i del port.

Llavors hi pensava una mica, en aquella societat nova que m revoltava, i on 's'eren ajustats dos pobles tant distints i tant poc relacionats en tot el temps de la seva vida, i com que vegés a la fi, com a simbol de l'extranya barreja de civilisacions i costums, de llenguatges i religions, Abd-er-Rhaman i Carles Martell donantse la mà, a travers d'aquella Espanya on