Vés al contingut

Pàgina:Un poble que es mor - Tot passant (1904).pdf/21

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

LA SINAGOGA


Sota d'un cel hermosissim, a l'ardor d'aquell sol sense pietat, la rue Randon era tota blanca i retreia am més esclat la seva immensa policromia. En les botigues i en els cafès seien els moros am les cames en creu, damunt els bancs; els jueus passaven tot sols per les aceres, a poc a poc, com acalats sota l pes d'una eterna tradició de vida sotmesa i menyspreuada; del barri moresc de la Kasbah davallaven, pels escalons bruts i llenegadiços dels carrerons, estols de moros embolicats en la blancor del burnous que tombava de les espatlles en plecs airosos; les mores atravessaven el carrer pausadament, am passes ritmiques, i la vista se n'anava darrera l'insinuant misteri dels ulls ardents, de celles negres i afegides,