entrevist per la retxillera dels vels blancs. La blancor del carrer i la blancor dels vestiments se tacaven tant sols am la nota prosaica dels pocs europeus que trascorrien per allà, barrejant una parla més en aquella immensa i marejadora piuladiça humana.
A l'extrem del carrer, davant un mercat moresc, la Sinagoga blanca estava oberta pera la pregaria del cap-vespre, com tots els dies de dissabte. Vaig entrar-hi. L'unica nau del temple, blanca i quasi quadrada, deixava atravessar per les claravoies el sol blanquissim, que jugava entre les motllures arabiques de les parets; de tant en tant entraven els jueus devotament, escometent-se am la salutació de costum, portant la mà an el cor i besant-la després en els dits; i anaven asseient-se a les cadires posades en filera, que tenien escrit el nom de cada un d'ells en la llengua propria. Uns conservaven la vestimenta oriental dels avis; altres se cobrien amb el burnous arabic, i altres
