Mestres. I jo, arreconat prop de la porta, recapitolava l'historia llastimosa d'aquell poble, unic exemple tradicional d'obstinació i resistencia milenaria contra l'absorpció per les races vencedores. A l'entorn meu els veia, asseguts a la vora, els que duien encara, davall el vestit d'Europa, els noms mateixos dels que ja sofriren sota ls Faraons d'Egipte i sota ls reis de Babilonia i de Siria, i recordava tota l'epopeia esglaiadora d'aquell martiri interminable. Els veia allà, en mig de la ciutat cosmopolita i poliglota, on totes les races semblaven unir-se per un sol odi, per una sola i poderosa aversió, l'anti-judaisme; i ressentia quelcom de la gran consolació que deu esser pera ells la reunió liturgica de cada dissabte, a l'agombol del temple, quan les tristeses de cada un se confonen i alleugeren en la tristesa de tots, i s'extén en la sinagoga la lamentació profetica dels antepassats, conservada com a preciosa font de resignació i confortament.
