gent cristiana del passeig, els trons dels coets que disparaven els atlots a cada carrer de la ciutat moderna. Tal volta, ben aviat, seguiria corrent el riu de sang que no ha conseguit estroncar-se encara desde que començà a córrer pera pagar, erradament, el deute del Calvari. Aquell matí, en el ple del barri moro, on ni un cristià habita, jo havia llegit, escrita a la paret en grans lletres vermelles, aquesta inscripció: Vive Drumont! Vive Regis! I l'oració judaica seguia tranquilament en aquella diada ont el nacionalisme francès expressava am més força que mai el seu esperit, heretat de les velles i persistents intolerancies.
Per fi la pregaria dels jueus acabà. I jo ls vaig veure desfilar altra vegada per davant meu, recelosos i encongits, partint de nou cap aquell món enemic d'allà defòra, cap els desconeguts i futurs martiris, resignant-se a preparar sempre seguit la revenja dels fluixos contra ls forts, desde l taulell de les botigues fosques, desde l'humil obrador de l'argenteria o desde
