Aquesta pàgina ha estat revisada.
28
Gabriel Alomar
bufet imperial dels barons i potentats de la raça, que també en aquella hora devien sortir de les sinagogues europees, amb el llibre sant a la butxaca de la levita senyorial, devora la cartera plena de chèques i de bitllets de banc, on se concentrava la pobra i unica venjança d'aquell poble, que comptava am renouet de peces d'or l'indemnisació d'una vida d'insults i ofenses...
Una inefable tristesa quedava dins la sinagoga. I a l'espatllera dels bancs deserts vaig seguir llegint els noms anacronics d'aquella gent, perdurables Errants de la vida, que passejaven entre ls tramvies electrics i els grans boulevards les designacions familiars dels companys de Zorobabel: Yakhcub-ben-Joseph, Schlomóben-Mardoquí...
