cap el desert nadiu, enlluernant-les am raigs de llum electrica.
¡Com m'agradava perdre-m'hi cada cap-vespre, per aquells carrerons verges encara d'europeisme, que giravolten a tots vents am deliciosa llibertat i amb ideal dissimetria, ajuntant, com a piadós aixopluc, les avançades dels edificis damunt els pocs fanals moderns que en la nit profanen am claror de gas aquella fosca misteriosa! Un embolic de casones baixes me revoltava i em feia perdre l nord a les poques passes després d'esser-hi entrat. Els portalons de volta mostrejada deixaven veure, sovint, patiets de columnes on destriava l'ombra de les mores, tot passant... Altres portals, raquitics i tacats d'humitat, mostraven dins la fosca redols d'infantons ageguts damunt un trespol brutissim. Un baf de rescús, de pudor mai sentida, sortia per aquesta obertura; per aquella altra m'embestia l perfum exotic del tocador de les moresques; de més enllà
