de coll llarguerut i anses estretes. Ni una remor pujava del barri francès, ni un rodar de carruatge rompia la tranquilitat d'aquells recons; ni altre europeu més que jo tacava de negre la blancor de l'espectacle. Podia creure-m a cent mil legües de la patria, perdut en mig del trafec inquietant d'un país pera descobrir; i em semblava veure passar per entre aquella gent, ple de desconfiança i obrint a dreta i esquerra dos ulls de foc, badats a més no poder, l'imatge de Tartarin de Tarascon am la mà damunt el revolver.
Uns duien els calçons am bufes, la jaqueta curta i la chechia turquesca; altres deixaven caure, airosament, el burnous, que s'enrevoltava damunt el turbant amb una corda i retombava en plecs hermosissims damunt l'espatlla; altres passaven com un mal desfreç, amb un cassot rustic i un capellot de palmes idealment lleig; i entre ls blancs passaven els negres de les antigues races vençudes, arribades de més
