arremolinar els infantons del veinatge, masells de brutor i quasi nus... Era un corteig nupcial. I a l'entretant, desde aquella casa ombrivola com un convent, ont era entrada la processó de fantasmes blancs acompanyant-hi la nuvia, m'atreien les cerimonies del casament moresc, eternalment vedades a la meva curiositat irrespectuosa...
Per fi arribava a dalt de tot. Per una banda s'aixecava la fortalesa-quarter dels zouaves, la Kasbah, ont hi havia encara les cadenes que un temps donaven el dret d'asil sagrat an els perseguits. Per l'altra, trobava el mirador que guaita damunt tota la vila; i Alger s'extenia an els meus peus, vora la mar, alegra i plena de sol. En aquells recons venerables, ont en altre temps s'encloia la defensa de la ciutat, en aquells recons que conserven les darreres mostres de la puresa musulmana primitiva, són vinguts a caure, com una taca vilissima i menyspreable, els darrers escolims de la prostitució espanyola i francesa.
