Mentres seguia passant aquell remolí de colors i de vida, entremig del moviment dels burnous blancs i dels vels blancs, jo contemplava la multitut bullenta que trascorria d'un vent i de l'altre: els moros, am posat senyorial i digne; les mores, am caminar ritmic i pausat, com si fos de mal to l'anar depressa, i mostrant entre ls dos ulls, que lluíen en mig de la blancor dels vels, la taca negra dels dibuixos sagrats; els jueus, reconcentrats i recelosos, com cercant entre les seves turbes el Messies de demà o remugant de pensament el Nom impronunciable; les jueves, am cara descoberta i vels de mussolina damunt el cap, i deixant com a rastre extranya sensació on se barrejaven l'encant etern de la dòna i aquella aversió invencible i tradicional, heretatge de vint segles... Damunt aquell esplet de vivida feconditat i de calor humana, semblava davallar del cel una fredor mortal; i l'esperit sentia l'impossibilitat desconsoladora de la completa germandat humana; l'esglai de les lluites
