futures penetrava dins el cor, i el pensament s'emboirava am la tristor final de totes les filosofies...
Desde aquell cel purissim el sol enviava de ple, entre les tapies dels carrerons, una soleiada d'alegria.
Apareixia an els meus ulls la vessant oposada de la montanyola. El cementiri moresc de la Kasbah extenia les seves tombes, espargides amb amplitut, per aquell camp pedregós i quasi pelat. Un moro, dret damunt un talús i am la vista cap a llevant, s'inclinava fins a besar en terra, cada estona; i entre les lapides hi havia, allà baix, un moviment de vestidures blanques. A l'enfront s'obria un coll entre dues montanyes terroses, i cap al nord, damunt una altra montanyola arrodonida, destriavem l'iglesia nova i alegra de Nôtre-Dame d'Afrique.
Tornant a la plaça superior de la Kasbah, m'aturava un moment a entregar-me de ple a la poderosa suggestió d'aquell paratge.
