Per davant meu passava l'historia gloriosa de l'Islam i m'arrastrava amb ella, com si un geni misteriós me trasportés de cop tretze segles endarrera; un desfilament d'exercits esplendorosos, ple de llampegueig d'armes i volateig de burnous, de galopades soperbes i festes triomfals i mai vistes. Una munió incomptable de gents besava en terra demanant misericordia, ajupida sota ls peus d'aquells cavalls que duien, penjada a les selles, una etat nova pera l'humanitat...
Encara, dels carrerons atapaits i ombrivols, semblaven sortir els catius cristians, mig morts de cançament, torrats pel sol dels camins i emmalaltits per l'humitat de les presons; i m fantasiava també la vida horrorosa dels qui remaven a les galeres corsaries, retuts pels açots del guarda-xurma i reduits a una lluita impossible i continua amb el mareig. Per aquelles costes de Cabrera, que costegem avui en dia calmosament, devien acostar-se, plens d'esperança, an el port anyorat de la vila;
