i l'arraez devia donar les ordres de fondeig en mig del silenci, baix baix, temorec de les atalaies...
I en mig d'aquell eixam fantastic que sortia de tots els recons desconeguts del barri moresc me semblava veure també l'ombra gloriosa den Cervantes, imaginant, tal volta, les aventures de les Zoraides convertides en el misteri dels palaus, o de les hermoses catives cristianes, presa reservada a l'harem dels deys.
Davant meu, de sobte, la realitat s'alçava a cantar-me l triomf definitiu d'Europa. Per la carretera que munta fins a la fortalesa pujaven, a poc a poc, els asets tot blancs de pols; un moret els conduía pel cabestrell, peu descalç, i un altre hi cavalcava, deixant sortir d'entre serrons i pells unes cames descarnades i negres. Jo pensava en el camí que havien fet tal vegada ls pobres viatgers a travers d'aquella Algeria d'ont era fugit l'encant impagable del misteri, aquella Algeria den Daudet,
