Vés al contingut

Pàgina:Un poble que es mor - Tot passant (1904).pdf/39

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
39
Un poble que s mor

plena de mistificacions i desenganys desde la mar fins al Desert, i que havia perdut tot el seu prestigi de bellesa prohibida, am la fugida del darrer camell i la mort de la darrera diligencia.

A l'entorn meu davallaven els carrerons empinats i foscots, mostrant damunt les tapies el modern retol blau d'un nom a la francesa, ple de falsa i pedantesca color local: rue de la Mer Rouge, rue de Tombouctou, rue des Janissaires... I nosaltres anavem baixant altre pic cap al barri nostre, vulgar i sempre vist, ple de botigues totes iguals i d'edificis arrenglerats i uniformes. Me despedia una vegada més de la Kasbah, i mirava ja com am cert aire anyoradiç aquells menestrals que fumaven amb el narghilé, tranquils i plens d'indiferencia, damunt el portal de l'obrador petit i obscur. Quan passava per la solitaria i venerable mesquida Sidi Ramdan, la més antiga d'Alger, qualque cosa m'hi atreia dedins, i hei entrava altra volta a meditar en la seva sala nua i