deserta, on no arribava ni una remor i on l'ombra del crepuscol s'extenia tota sola, baix de la tribuna reservada a les dònes i pels recons allunyats del portalet.
Passava carrers i carrers, per davall un veritables bosc d'estaques de llenya emblanquinada que sostenien les casones plenes de creus i esbaldrecs, i em semblava sentir damunt meu, com si no bastés el bull de vida que m revoltava, aquell altre bull d'una població que allà dalt, en l'aire, se sostenia com per miracle. De les cases de banys m'atreia també la frescor deliciosa de l'aigua que brolla en els patiets humids i ombrivols i que ns duu a la memoria tot un aspecte d'aquell món oriental aon les ablucions són un sagrament i ont el bany sembla l'ocasió tradicional de tota poesia.
Per fi desembocava en el carrer Randon, i sentia am repugnancia l'onada de corrupció del barri jueu; després venien les amples i trulloses vies del gran barri
