francès, plenes de llum, d'espires de trolleys, d'inexpressió cosmopolita. Per baix dels portics comercials trascorrien, calmoses i embolicades en vels finissims, les mores venudes a la concupiscencia d'Europa i les franceses que enganyen el viatger viciós amb el fals atractiu del vestit moresc... Al square modernissim, aont arribava ja nit feta, una musica tocava peces descolorides i fades, i a la plaça del Govern, dins una mala barraca de fira, entre un Tio Vivo i una estrepitosa Guerra del Transvaal, tres o quatre franceses disfreçades estrafeien llastimosament les dances moresques, davant una xaranga fastigosa, i, pera goig dels touristes burgesos, ballaven, com una habilitat de circo, la famosa danse du ventre...
I jo continuava sentint, com un eco espargit per l'aire, l'elegia d'aquell món desaparegut, l'elegia que canten a l'orella de qui les vol sentir totes les coses mortes; l'elegia que cantaven el lleó trist i
