condecorat, en grande tenue, i una senyoreta que mostra una fesomia delicada i hermosa per entre l vel del capell, dues mores conversen a mitja veu, ofegant les paraules sota les blanques teles que cobreixen la seva incognita fesomia.
La meva primera visita es pel cementiri moresc de Sidi M'hammed. Una volta més passo entre aquella inharmonica escampada de tombes de tots els cementiris mahometans, examinant les inscripcions de les esteles tombals ennegrides. A qualque sepultura fan rotllada estols de moresques vestides ricament, assegudes en terra, que deixen tombar els vels damunt la cara tot-d'una que m veuen; i jo passo per devora d'elles mirant-les dissimuladament i procurant no ferir la gelosia tradicional dels musulmans. ¿Quines belleses, que no veuré mai, s'amaguen darrera aquells plecs? L'impossibilitat de descobrir-ho esperoneja encara la meva fantasia i m fa entreveure allà davall una forma somniada i nova de l'eternal belle-
