sa, aquella forma que recercava de nin entre les pagines meravelloses de les histories orientals i que m'imaginava com a superior a tot lo vist per mi, ja que tenia l'encant imponderable de lo prohibit i del misteri... Immobils com a vertaderes estatues funeraries, a l'entorn de les tombes, les mores esperaven que havés passat pera continuar les oracions interrompudes una volta més pels viatgers d'Europa increduls i profans. I jo, interiorment, en mig de tot, beneia aquell vel protector que s'oposava a que s'experimentés la desillusió de tots els ideals conseguits, fantasmes encantats i boirosos que s taquen d'existencia i de veritat i van desfent-se miserablement en terra.
A la part més elevada del cementiri, prop de les tapies de darrera, entre uns ramatges que l separen de tota remor de vida, un edifici baix i extrany m'atreia. Per un portalet entrava a un d'aquests patiets interiors musulmans, desde aon, per un
