Vés al contingut

Pàgina:Un poble que es mor - Tot passant (1904).pdf/46

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
46
Gabriel Alomar

altre portalet miserable, penetrava dins una sala baixissima i obscura, carregada d'olor repugnant. En la mitja fosca destriava, rigides com espectres, unes quantes velles malaltes, assegudes en terra i amb el cap entre benes i pedaços bruts. Ençà i enllà, uns quants objectes de forma dubtosa rossegaven pel trespol, i un baf horrible de malaltia i de miseria pujava d'aquell enfony, semblant a un lloc de suplicis d'ultra-tomba, i la noció del temps i del món present fugia de sobte de la memoria.

Sortint d'allà, m'envestia i enrevoltava un eixam indescriptible de pobres de tota mena, una verdadera Cort de Miracles, presentant a la meva vista un embull de troços de roba negra i de cames i braços prodigiosament magres, entre ls que sortien cares desfetes i assexuals, que me perseguien repetint en la seva llengua una mateixa suplica, que sols comprenia pel to de la veu.

Entrava per un altre portalet, i atra-