vessava l'enfilall de corredors de sempre, uns corredors humids i empestats, que m conduíen a un nou patiet aon uns quants moros, tot seriots, clarament disgustats per la meva visita, guardaven am gran gelosia l'entrada del marabut veinat. Arribava a les meves orelles la ressonancia del cantet gutural i atiplat de les mores pregant en el misteri del marabut, una musica indefinible de lamentacions o d'al·leluias.
Deixant el cementiri, recorria d'un vent a l'altre la magnifica barriada dels dos Mustaphas, inferior i superior, una esplendida extesa d'hôtels i de villas, de sanatoris i de châlets. Per damunt les parets dels jardins i per baix del talús de l'hermosa carretera, desbordava l fullatge d'aquella naturalesa plena de vida, aont els dominadors nous havien dut l'esperit romà de les grans decoracions triomfals, dels llorers que deixen tombar les branques de gloria damunt el cap dels capdills
