victoriosos, en els camins oberts a cops de sabre. Un ventolí europeu feia ajuntar en l'aire les rames de totes les grans especies vegetals del món; arbres importats del nord, que recordaven la metropoli; arbres del país, que rebien am goig la visita d'aquells companys desconeguts i exotics; arbres del sud, de més enllà del Desert, trasplantats com a testimoni de la sumissió cruenta d'altres races i d'altres terres. I en mig d'aquella verdor i d'aquella esponera s'amagava l Palau d'Estiu del governador general francès.
Families enteres de burgesos prenien la fresca a l'ombra dels jardins, mirant passar, per entre les barreres, les bicicletes i les charrettes d'ultima moda. Un afany de colorit i de nota alegra cobria els frontis variats i capritxosos de les cases i feia recordar l'antiga situació de aquells llocs altre temps deserts o mostrant la tristor dels edificis musulmans, en els quals la nuesa pobrissima de defòra manifesta ben clar la consagració de la vida
