familiar i casolana. Eren ben bé dues races distintes les que hi havia superposades allà, dues races que no semblaven, per l'historia, destinades a veure-s mai de tant aprop: la raça de la vida concentrada i recelosa i la raça de la vida exterior i renouera, que remou el món amb un sol cambi de postura i passeja per tots vents el volateig dels seus penons i la cridoria de les seves cançons de guerra...
M'aturava en el magnific mirador de la part més alta. El sol se ponia, endarrera, i presentava an els meus ulls, com una féerie, l'acabament esplendid d'aquella lluminosa diada. En primer terme, sobre uns terrats d'allà baix, ben aprop, sortien unes quantes mores amb infantons, a extendre roba o a contemplar l'hora-baixa. Un moro, en un altre terrat, posava en filera unes teules acabades de fer, que havien secat amb el sol. Més avall, en el camp de maniobres francès, aon d'en tant en tant les revistes plenes de xarreteres i
