Aquesta pàgina ha estat revisada.
.png)
LA MORT D'UNA VILA
A
posta de sol, quan les primeres ratxes de l'embat duen de la mar un reconfort a l'esperit endormiscat i retut per la soleiada, sentia una gran dolçor entrant a la diminuta i extranya mesquida de Sidi-Abd-er-Rhaman, a mitja vessant de la montanyola on s'assenta Alger.
A la porta m'allargaven les mans ennegrides i seques, tenyides encara de l'henné miraculós, les velles miserables i mal cobertes de bocins de roba bruta, i els cegos m'zabites, que obrien els ulls vidriats i fixos cap an els devots que entra-
