Vés al contingut

Pàgina:Un poble que es mor - Tot passant (1904).pdf/50

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
50
Gabriel Alomar

galons enlluernen els vençuts, corrien uns quants cavalls fent exercici. En el cementiri moresc que havia visitat distingia encara, mirant-les indiscretament amb els binocles, les mores, ja tranquiles, que seguien immobils les monotones pregaries a l'entorn de les tombes; i per més que mirava no podia trobar, entre els arbres, l'edifici misteriós del marabut i de l'hospital. Per la carretera de baix seguia l trafec de carruatges i tranvies; a la dreta, vora la mar, el Jardin d'Essai feia ressaltar la taca verda i forta d'aquell parc grandiós, aon les palmeres patriarcals se llencen cap al cel solemnisant l'invasió de les gents d'Europa, i aon, per les amples i dretes avingudes, corren automobils i huit-ressorts. A l'esquerra, Alger arremolinava la confusió dels seus edificis, desde els carrers a l'europea fins a les impasses moresques aon no hi atravessen dues persones costat per costat; i els minarets ressortien aquí i allà, per damunt de tota aquella barreja. Aprop de la mar s'enco-