llaven les fabriques a la moderna, deixant fugir per les xemeneies els darrers halens de fum de les màquines; i d'un cap a l'altre del panorama, els trens trascorrien allà baix de tot i desapareixien per devora la platja arenosa que s'extén a la dreta fins a perdre-s de vista, confosa amb el promontori de Matifú.
Deixant endarrera l cementiri europeu de Mustapha, situat dalt de tot, m'agradava seguir un xic més la carretera ja deserta i perdre-m per qualque camí d'aquells redols, fòra de poblat. Llavores me sentia en plena Africa.
El paisatge baixava en diferents sentits per caminois desiguals que desapareixien entre tires d'etzavares. No s veia una ànima. Tant sols, a la vorera de qualque camí, un cartell-anunci del Comité d'hivernage m'advertia la distancia que m separava dels llocs coneguts. Per una drecera presa a l'atzar seguia cap amunt, per davall un dosser de mates robustissimes. Qualque
