moro amb el seu aset me passava per la vora, descalç i ple de pols. Una casa de possessió, amb un ca ajegut davant el portal, una vella treient aigua de la font i uns nins jugant per la carrera, me duien a la memoria, una volta encara, el llibre den Daudet, i sentia temptacions de demanar an aquella dòna si era ella l'alsaciana que havia venjada am tanta valentia la mort del pobre burricot...
Un aire tebi bufava per estones, i, davant la tranquilitat d'aquells llocs, jo m demanava amb extranyesa si era en efecte aquella terra pacifica i dolça la terrible Mauritania que l'imaginació s representa recolzada en el peu de l'Atlas misteriós, i plena ja del calfret del Desert, aquell Desert que s'era alçat altre temps davant la meva vista sorgint per entre les pagines evocadores den Loti, i extenent-se com a unica i sublim decoració de tota la vida oriental.
De cop, un altre anunci escrit sobre una paret me tornava an el món d'Europa:
