pau que s presentava als ulls interiors de l'ànima en el racés sagrat de les mesquides, davant el mihrab buid i simbolic. D'aquella terra invadida i fecondada per llevors noves pujava com una protesta, i sentia apoderar-se de mi, barrejat am l'aclaparament de totes les vesprades, l'esperit de la derrota, l'esperit dels vençuts que dormien baix dels nostres peus, i l'ideal negatiu d'aquell poble en el qual l'imaginació artistica i religiosa dels pobles europeus se depurava en forma de fantasia inefable, en pur i aspre idealisme místic, que mirava tota representació plastica de vida com una violació de la mort invencible i necessaria. I en mig de tot, en aquell instant en que tant clarament me semblava escoltar la conversa de les coses, en aquell silenci que recordava l silenci dels temples ont els peus nuus no movien ni una remor damunt les devotes catifes, sentia arribar d'enllà d'aquell món viu tant prosaic, desde l món dels desapareguts, un baf de sensualisme del paradís
