Vés al contingut

Pàgina:Un poble que es mor - Tot passant (1904).pdf/55

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
55
Un poble que s mor

koranic am que l Profeta havia volgut congriar per manera visible a les més humils imaginacions els plers divinals de la recompensa.

En el cel anava pujant una d'aquelles clares nits d'Alger, que augmenten el misteri tenebrós en els carrers historics de la ciutat alta. Els primers llums s'encenien en les cases i en el cel els primers estels. M'aturava a interrogar un xic més la confusió d'aquell panorama ple d'ombres, d'aquella terra sembrada de tombes i d'hôtels, i aon quedava imprès encara en els camins vells, esborrats per l'herba, el pas dels dromedaris desapareguts. Llavores comprenia tot el sentit amagat d'aquest meravellós progrés humà, i de la mort lenta de les races vençudes. Damunt els cementiris d'ahir sorgia com un cantic de triomf una ciutat nova, i, pera més alta glorificació de la llibertat, una terra i una raça s'entregaven al més fort, esperant es futures revenges.