que jamai reveuria, i an els déus protectors i caiguts; i el viatge en el vaixell de guerra ple d'instruments desconeguts i horribles; i l'arribada an aquell port d'Alger, aon l'esperava una multitut vil que l'acullia amb invectives furioses retreient-li la mort dels mateixos soldats invasors, victimes culpables d'una tasca iniqua i dolorosa.
Per baix d'aquell balcó passaven cada dia ls touristes curiosos, que alçaven els ulls amb insolencia, mirant aquell interior com una gabia de jardí zoologic; i la reina, condemnada, en mig d'aquella població vistosa, a anyorar les viles d'allà baix fetes de barraques i de coves, interrogava la mar, d'on venien vapors i més vapors duent noves d'aquella França que cada dia interposava pobles nous vençuts entre la reina destronada i el seu poble, amb una febra rabiosa de domini. El darrer company de Ranavalo, el seu marit i conseller Rainalaiarivony, era mort a una casa veinada, i tant sols li quedaven
