Aquesta pàgina ha estat revisada.
58
Gabriel Alomar
an aquella majestat vençuda, les criades vingudes amb ella de la patria morta, que li recordaven les glories del seu regnat historic, santificat, aureolat pel dolor i pel prestigi de totes les darreries humanes.
Ja darrera meu, perduda en la fosca, la reina Ranavalo seguia recolzada en el balcó; i jo pensava també en aquella altra gran vençuda, la població que la revoltava, pera qui ella tal vegada era un exemple més, presentat per la metropoli, com a prova de poder i de domini; pensava en aquella vençuda que rossegava pel moll el burnous d'Arabia, damunt el polsim europeu del carbó de pedra.
