ven en el temple pera la pregaria de l'hora-baixa. Atravessava l'enfilall de corredors blancs i tortuosos i passava per entre les tombes de marbre antic on se refredaven les inscripcions piadoses i s'evaporava l'aigua destinada an els aucells del cel, com a porta-ventura. En els marabuts arreconats a dreta i esquerra, sense simetria, reposaven els vells profetes, inconscients de les actuals profanacions, i en el patiet del cementerió, saltant per entre lapides venerables, jogaven uns quants ninets moros, graciosissims am la chechia vermella. Allà dalt, damunt el blau purissim del cel, s'aixecava l minaret am la bandera blava de l'oració, que avisava l'hora a tots els fidels de l'entorn.
I jo penetrava dins la mesquida. Era un gust entrar en el reculliment d'aquella saleta, trepitjant descalç aquelles catifes immaculades, ont uns quants moros, embolicats amb el burnous, dormien allargats en extasis o contemplació divina. Altres, asseguts en terra, a parells, am les
