Vés al contingut

Pàgina:Un poble que es mor - Tot passant (1904).pdf/60

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
60
Gabriel Alomar

fa, mercadejaven amb els parroquians, aplegant i desplegant teles de colorins. Desbordaven els paners dels venedors de fruita. Els calderers componien paelles, protegits per tendes quasi negres de sutge. Constructors d'objectes de terra exhibien escalonades de fusta plenes de gerricons en formes extranyes, pipes de tota casta, plats coberts de pintures i verniç, animalots i figures de delicada imperfecció. I els barbers seien en mig d'un embull de botelles i ribelles brutes, de pedaços i objectes d'ús desconegut on s'endavinava tota la cruesa d'aquella energica i primitiva art medecinal. Davant cada tenda, abans d'entrar-hi, els parroquians deixaven, conforme a la costum, les babutxes, pera no profanar am la pols del camí l trespol domestic. Els clients dels cirurgians s'asseien davant d'ells, girats d'esquena, i se sometien an aquelles cures heroiques que jo contemplava aturat defòra, amb ulls ben oberts, sense conseguir rompre ni un instant la tranquila indi-