Vés al contingut

Pàgina:Un poble que es mor - Tot passant (1904).pdf/62

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
62
Gabriel Alomar

una sola i llarga filera, amb els caps encreuats i tots units per una sola corda, immobils i porucs. Els bous botejaven com podien, amb els peus de davant nuats. Els muls i els cavalls s'ajuntaven per estols devora llurs mercaders, i els asets, menuts i graciosos, quasi blancs, removien les orelles aixerivides, com fent visatges intelligents.

Entre l'embolic de les converses mores me feia girar sovint qualque conversa en mahonès o en mallorquí, i llavores me semblava que ja havia vistes en altra part aquelles families que m duien un halè de l'esperit de la nostra terra, com si un embatol de mar m'hagués fet sentir una salutació de la patria absenta. Però a l'entorn tenia l'espectacle d'aquella multitut que m duia aquell altre esperit de l'Algeria pagesa i montanyana; amb els compradors de la ciutat, que mostraven damunt la blancor del vestit la taca vermella de la chechia, deixant tombar, per darrera, la caputxa del burnous, se barreja-